Comunicat en rebuig al grup Deliciass de China (VLC)

Fusa Activa, altres col·lectius i persones a títol individual,
Fusa Activa, otros colectivos y personas a título individual,

MANIFESTEM / MANIFESTAMOS

Cuando el humor es opresión, deja de hacer gracia


Queremos denunciar públicamente al grupo de punk Deliciass de China (Valencia) por sus actitudes y contenidos profundamente racistas y misóginos.
Concretamente:
-Por reforzar estereotipos racistas de personas asiáticas, ridiculizándolas mediante disfraces y bromas, así como hacer “chistes” en los directos referentes a otras persona racializadas (ej. “Cómo saber que una mujer negra está embarazada: porque no ha recogido el algodón”).



-Por utilizar constantemente el término “puta” como insulto, así como utilizarlo en sus letras:
Johnny el Macarrón no se la juega
con su puta nueva y su chupa nueva
la gente se aparta la muerte le agarra
corre Johnny , salva tu vida!”


-Por letras que banalizan y bromean sobre el acoso, o sobre agredir sexualmente a mujeres y niñxs, así como cosificarlas:


Hoy voy con la bragueta bajada
es una puta bragueta malvada
no me la puedo subir
nena ven aqui te voy a seducir
[...]
Me cambio de vaqueros y vuelve a pasar
me saco el pajarito y me pongo a mear
las chiquillas no dejan de mirar
soy un poeta no me vais a parar”


Tengo cancer en la polla
en la tele dicen que es por no ponerme goma
en tu bebida voy a echar mi droga
cuando te pongas un lazito rosa
[...]
Mamá que ha pasado en el McDonald
que es esa sustancia blanca de mi coca-cola
mamá que me sirven en McDonald
han cambiado el pollo por mi polla”


Soy un scouter
rapto a los niños
me los llevo al monte


Soy un scouter
quiero que se pierdan
quiero que me lloren


Mira a tus papis que bien les va
te dejan aqui para mojar en paz.”


Me enamore de una chica sin pies
pero no importaba las tenia muy bien


Ella me abandonó, dijo que le faltaba amor
Oye niña, que te den , no haces pajillas con los pies”.


-Así como insultos capacitistas, comentarios homófobos, etc. (canción “El retrasado rebelde”).
Por todo esto, pedimos:
-Que no se permita que bandas como esta toquen en espacios que pretenden ser feministas o anti-racistas.
-Que esto sirva como reflexión acerca de los límites del humor en la música, así cómo de la importancia de posicionarnos de forma firme ante estas agresiones, y del papel que juegan los privilegios a la hora de permitir ciertas actitudes (“¿A quién le hace gracia y a quién no?”).

Construyamos entre tod@s espacios seguros, no permitamos que estos discursos se normalicen sin cuestionarlos. Cuando el humor es opresor, deja de ser humor.


BBDD Técnicas de sonido, iluminación, electricidad y electrónica





Somos conscientes de la escasa presencia de mujeres dentro de ciertas actividades técnicas, debido a los roles de género originados y perpetuados por el patriarcado, así como de la necesidad de encontrarnos para construir juntas ciertos espacios. Nos queremos encima de los escenarios, pero también presentes en la parte técnica. Esta base de datos es para facilitar el contacto con las profesionales de estos ámbitos, a nivel estatal. Entre todas rompemos los roles de género. Esta iniciativa surge para dar solución a diferentes complicaciones dadas en algunas actividades feministas, en las que nos encontramos que no conocemos técnicas suficientes. Al mismo tiempo, podemos crear una red de sororidad entre nosotras. También surge para ampliar las bases de datos ya existentes de grupos de música y que han tenido tan buena acogida. Os pedimos difusión para que finalmente funcione, y también, que nos remitáis cualquier tipo de sugerencia para mejorarlas. Muchas gracias, sororidad sonora!


Som conscients de l'escassa presència de dones dins de certes activitats tècniques, degut als rols de gènere originats i perpetuats pel patriarcat, així com de la necessitat de trobar-nos per a construir certs espais. Ens volem dalts dels escenaris, però també presents en la part tècnica. Esta base de dades és per a facilitar el contacte amb les professionals d'estos àmbits, a nivell estatal. Entre totes trenquem amb els rols de gènere. Esta iniciativa sorgeix per a donar solució a diferents complicacions donades en algunes activitats feministes, en les que ens trobem que no coneixem tècniques suficients. Al mateix temps, podem crear una xarxa de sororitat entre nosaltres. També sorgeix per a ampliar les bases de dades ja existents de grups de música, que han tingut tan bona acollida. Vos demanem difusió per a que finalment funcione, i també, que ens remeteu qualsevol tipus de suggeriment per a millorar-les. Moltes gràcies, sororitat sonora!


https://docs.google.com/spreadsheets/d/1ti7enOoEGGrZlVE4E0Ag0NfC_W1qaTjg8M7elhODQjw/edit?usp=sharing

Hem visitat Futureshui, de Ràdio Klara

Hem estat com a Fusa Activa i com a Assemblea Prenem l'escenari parlant sobre esta 3a edició de les trobades feministes - musicals que organitzem a València.

Gràcies per convidar-nos!



*****************************************


Programa número 11!! 🙋🏻🙋🏻
Escucha el podcast ya!
Ayer les futures tuvimos ocasión de entrevistar a Làuder (Laura Albert) y a Vera Carry On y descubrir más cosas sobre la Tercera Trobada Prenem l'escenari VLC de este sábado 4 de febrero en CSOA l'Horta 📢📢
También dedicamos unas palabras a la "guerrillera de la cultura" Paloma Chamorro.
En #ArabistaEstá descubrimos la figura de Umm Kulthum, la cantante egipcia y probablemente árabe más conocida de todos los tiempos 🎵
Y terminamos con la #FemiAgenda hablando de eventitos, cómo no, a los que nos encanta ir. Talleres, charlas, presentaciones literarias... y más! Escúchanos y entérate de todo!👯


PROGRAMACIÓ - 3a Trobada Prenem l'escenari

PROGRAMACIÓ 3a Trobada Prenem l'escenari VLC


Què és i perquè? Llegiu el nostre MANIFEST: http://fusaactiva.blogspot.com.es/2017/01/3a-trobada-prenem-lescenari-manifest.html


=== FEBRER ===

🔻 04 DE FEBRER 🔻


CSOA L’HORTA
CARRER DIÓGENES LÓPEZ MECHÓ - BENIMACLET -

DE 14 A 20’30H

🔊 DINAR VEGÀ I SENSE GLUTEN
🔊 PUNXADA AUTOMÀTICA a càrrec de LA PLEILIST DE L’ASSEMBLEA PRENEM
🔊 ESPAI DE XARRETA
🔊 PUNXADA a càrrec de SENYORETA DE BESTRETA [DJ]
🔊 PRESENTACIÓ del reportatge ‘LA SEGUNDA VOZ’ i DEBAT a càrrec de DIVINA CARBONELL
🔊 KARAOKE: PRENEM ELS MICROS // [Activitat mixta, sempre i quan la participació de dones-bolleres-trans siga del 50% mínim]


🔻 17 DE FEBRER 🔻


BIBLIOTECA PÚBLICA DE SEDAVÍ
Av. de Gomez Ferrer, 32 - SEDAVÍ -

DE 17 A 20H

🔊 TAULA REDONA “PATRIARCAT MUSICAL: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES”

Amb la participació de:

LAURA CAPSIR (mestra de música de l'institut IES CÀRCER i investigadora)
MONTY PEIRÓ (Instrumentista i veu a Femme Fractal, Gran Quivira. Anteriorment a Sweet Little Sister, etc.)
VANESSA GINER (Intrumentista i veu al grup Grup Carraixet)
ESTEL NAVARRO(Veu del grup Candela Roots i guitarrista)
VERA CARRIÓN (Veu a Mafalda Grupo i membre de Fusa Activa)

Presentació i moderació a càrrec de:

AINOA FERRER (Ex-veu de Tirant Lo Rock) I NINA (Veu a Vers al vent), membres de L’ASSEMBLEA PRENEM

TORN DE PREGUNTES I DEBAT AMB EL PÚBLIC ASSISTENT


===MARÇ===


🔻 04 DE MARÇ 🔻

CSOA L’HORTA
CARRER DIÓGENES LÓPEZ MECHÓ - BENIMACLET -

MATÍ DE 11 A 14H

🔊 TALLER PRE-GRRRL CAMP // Activitat NO-MIXTA, cal inscripció prèvia. més informació en uns dies...

VESPRADA DE 16.00 a 22H

🔊 PRESENTACIÓ BASES DE DADESFusa Activaa
🔊 PRESENTACIÓ CAMPANYA “CAPGIREM 8 DE MARÇ”
JAM NO-MIXTA
🔊 ACTUACIÓ d' Edurne Vega [Bandautora rock des del MARESME] Presentant el seu nou disc ‘FRONTERA’
🔊 SOPAR: PAELLA VEGANA in de nait amb tocs D’IMPROVISACIÓ

NIT DE 00.00h A 03.30H

A “NO HAY NADA MEJOR QUE 27 AMIGOS” CARRER de la reina, 186 - CABANYAL -

DJS:
🔊 PROJECTE DONA [DES D’ALCOI I COCENTAINA]
🔊 BANDARRA PD [DES DEL CABANYAL]
🔊 KROPOTKIN DJ [DES DE GODELLA]

✔️ ORGANITZA:

ASSEMBLEA PRENEM L’ESCENARI + Fusa Activa

✔️ COL·LABOREN:

Mafalda Grupo + La Rossa + Candela Roots + La Mandrágoraa

💜 Agraïm tota difusió, gràcies pel suport. 💪

Perquè - recordant les paraules d’Ella Baker - nosaltres que creiem en la llibertat no podem descasar fins que arribe.

VISCA LA LLUITA FEMINISTA.


RIFA Prenem

POST ESCRIT PER L'ASSEMBLEA PRENEM L'ESCENARI + FUSA ACTIVA
Per a finançar la Trobada Prenem l'escenari farem diferents sortejos, el dia de la Festa de presentació (divendres 27 de Gener al bar "No hay nada mejor que 27 amigos", Cabanyal) sortejarem el primer pack. Ací vos presentem els PACKS que hem elaborat en funció de les donacions que ens han fet les nostres col·laboradores i col·laboradors: Mafalda, Llibreria La Rossa, Espai gastronòmic La Mandrágora, Candela Roots. Estem molt agraïdes! Gràcies per sumar i unir forces.


PACKs de la Rifa: 




Pack 1. Samarreta TRO + Agenda de la Dona + Pegatines i xapetes [sorteig 27 de gener]

Samarreta TRO



Samarreta de TRO "La música com a eina". Des de la nostra assemblea volem col·laborar amb altres projectes que vinculen la música amb la lluita social, i este és el cas del projecte TRO. Una caixa de resistència a través de 'merchandising' de samarretes, que les podeu comprar als stands de diferents grups que s'han sumat i d'altres que es van sumant al projecte. Per la nostra part sortejarem una samarreta de TRO amb el logo de "Qui caça a qui caça?" i també tindreu disponibles als nostres stands samarretes per a que pugueu col·laborar amb la iniciativa. Consulteu les seues bases a este arxiu: https://drive.google.com/file/d/0B-ZdXFDs8QTtZUhmckdlWlpUVEU/view 

Agenda de la dona


La llibreria d'autores La Rossa recolza i col·labora amb l'autogestió de la Trobada amb la donació d'esta agenda.
L'agenda de la dona: un grup de dones voluntàries s’organitzen per il·lustrar, escollir textos i donar forma a esta agenda, que ha esdevingut un clàssic en l’àmbit del feminisme i la solidaritat. En aquesta edició (2017), els beneficis obtinguts per la seva venda es destinaran a l’organització 'Growing the game for girls' d'Uganda, que treballa per l’apoderament a través de l’esport de dones joves en situació d’exclusió.

Disponible en La Rossa:
🐞 Enrique Navarro, 26
#Benimaclet - Valencia -
@librerialarossa
688 92 75 73 🐞
 

Xapetes de la il.lustració de la Trobada 

 

 

 

 

 


IL.LUSTRACIÓ PER Mö ilustración y serigrafía, SARA. Artista valenciana que basa els seus dissenys en feminismes i l'antiespecisme. I a més organitza trobades com el PRIMA FEST








Pack 2. Samarreta de Candela Roots + Agenda Antiespecista + CD Mafalda [sorteig 4 de febrer]

Samarreta Candela Roots



Les nostres companyes de Candela Roots es sumen com a col.laboradores de la Trobada amb la donació d'una samarreta de la banda. Entre totes sumem forces per a tirar endavant este projecte col.lectiu, obert i per a totes. Candela Roots, actualment estan presentant la seua gira Humanité, i a més, incorporen músiques a la plantilla, una banda mixta i compromesa de la nostra escena.

Agenda antiespecista



agenda antiespecista de la editorial Ochodoscuatro Ediciones.
ochodoscuatroediciones.org

 

 CD de Mafalda

Mafalda Grupo se sumen com a col·laboradors de la Trobada Prenem l'escenari VLC, amb la donació d'un CD del seu últim disc "La última vez que te escucho". Banda sempre compromesa amb causes socials que a més, tracta el tema de gènere en les seues lletres [com la cançó En guerra] i fa una crítica de la manca de grups [on hi participen dones] programats als festivals. En moltes ocasions, Vera i Bárbara solen ser les úniques dones de tot el festival. També van fer un tipus de 'merchandising' on els beneficis anaven destinats a assemblees i projectes antipatriarcals.

Pack 3. Sopar per a 2 a la Mandra [sorteig 4 de març]


Sopar per a dos persones a l'espai gastronòmic vegà La Mandrágora, donació superexquisita i suculenta que ens arriba per part de l'associació gastronòmica vegana més antiga de ciutat vella, La Mandrágora a.k.a. La Mandra.
Veganisme i feminisme, lluites germanes!
Recolzem els espais vegans 🐑

Calle Mare Vella 15
Valencia
@asociacion.la.mandragora
reserves: 685 77 19 91


***** ****
GRÀCIES PEL SUPORT COMPANYES 💪
sororitat i rebel·lia 💜

#FestaPrePre Presentació Prenem


#FestaPREPRE, PREsentació de la Trobada PREnem l'escenari València 2017!!!
L'Assemblea del prenem i Fusa Activa hem organitzat esta festa per presentar-vos la programació que tenim preparada per a estes jornades. Durant la nit tindrem l'actuació de Tesa i l'ambientació musical anirà a càrrec de Làuder DJ i Cinnamon DJ.

Tot això divendres 27 de Gener 2017 a les 22hrs, al bar "No hay nada mejor que 27 amigos" del Cabanyal.


🎤ACTUACIÓ:

💜 TESA 💜 MC del grup valencià de rap El Delito, estarà presentant el seu nou disc en solitari anomenat #Altesa. Anteriorment ha publicat "Milers d'històries compartides" junt a Vent de ponent.
Ha participat a diferents esdeveniments feministes com la Vetllada musical de Fusa Activa. Sempre amb un somriure i molta força, la nostra Tesa des d'Almussafes!
https://www.youtube.com/watch?v=_nOjYYDAtns


🎧DJs:

💜 Làuder DJ 💜 DJ valenciana, membre d'Ultrabotox i Cnidari, tècnica de so de Bacora i Novus Ordo i DJ producer de Minimal Calvari [ https://www.youtube.com/watch?v=4xp0G5hsO9I ]. A més, fundadora del projecte musical i feminista Fusa Activa, organitzadora de les trobades “Prenem l’escenari” i tia canyera i contundent on les haja. Ens amenitzarà part de la nit amb sessions de moltíssima música feta per dones i moltes més coses bailongues.
Qui millor per compartir aquesta nit?

💜 CINNAMON DJ 💜 Vinculada a la nit valenciana des de fa molts anys, ha punxat a nombrosos esdeveniments musicals a Madrid, Barcelona, Teruel, Zaragoza... i a espais d'oci de la ciutat de València com La3, Piccadilly, Xtra Lrge XL, PlayClub, Piccadilly, Nylon,Wah-Wah, Matisse, Rockcity... . És també promotora y DJ del col·lectiu "Takones Rumberos Social Club ". Les seues sessions es basen en intentar connectar amb el públic “a través d’un fil invisible en cada cançó”. En ella trobarem eclecticisme, i a través d’ella viatjarem per on ens guie. És un plaer tindre-la amb nosaltres. Benvinguda! 😎

*Hi haurà rifa a 1e per a finançar les jornades, gràcies pel suport! 💪

3a Trobada Prenem l'escenari: MANIFEST



Les companyes de l'Assemblea Prenem l'escenari VLC 2017, presenten el seu manifest i la il·lustració que acompanyarà estes jornades:

***IL.LUSTRACIÓ DE LES JORNADES PER Mö ilustración y serigrafía, SARA*** Artista valenciana que basa els seus dissenys en feminismes i l'antiespecisme. I a més organitza trobades com el PRIMA FEST

***MANIFEST*** [en castellano más abajo]
La Trobada <Prenem l’escenari!> va nàixer arran la presentació del documental “Tomar el escenario”, amb la intenció de fer una crítica i crear debat sobre el masclisme dins de l’escena musical alternativa. No obstant, volem ampliar-ho a altres àmbits (artístics , tècnics, relacionals) on el paper de la dona continua relegat a un segon plànol i la seua presència ha d’enfrontar atacs masclistes.

Les trobades les organitzem mitjançant assemblees obertes no-mixtes i les persones que hi treballem i participem ho fem de forma militant. Creiem en l’autogestió com una forma de desenvolupar-nos i potenciar-nos; volem també recordar que no és un festival, és un espai d’aprenentatge, sororitat i suport mutu, de debat, reflexió, encontre, i de compartir bons moments. No busquem l’elitisme musical, volem crear espais inclusius per a totes aquelles que vulguen dinamitar els discursos i les dinàmiques de poder que ens limiten.

En el darrer any hem pogut presenciar canvis notables a l’hora de prendre consciència per part de les dones músiques, que han anat buscant vies de complicitat i creant xarxes de sororitat, al mateix temps que s’han denunciat situacions discriminatòries com els cartells de concerts on se’ns invisibilitza i s’han posat en marxa mecanismes i eines per combatre estes situacions.

Algunes solucions com programar més grups on hi participen dones, bolleres i trans als festivals i concerts, són mesures insuficients però, entenem, necessàries per a fer les primeres passes. No obstant, el vertader canvi pel qual ni tan sols caldria pensar que 's'han de programar més grups' vindria del “prendre consciència” i partit, de cada individu. Per part del “grup opressor” de detectar la seua influència i responsabilitat dels seus privilegis i actuar per tal de deconstruir-los. Per part del grup oprimit, d’adonar-se del seu lloc davant el món i com afecten estos rols establerts al desenvolupament de la seua vida personal i artística.

Tot això inclou també donar una resposta contundent davant les agressions masclistes que es donen als espais musicals, per transformar-los en espais de seguretat. Perquè donar l’esquena a una realitat, no fa que esta desaparega. Per això, exigim visibilització i actuació mitjançant protocols, i en el cas de ser necessari, formació prèvia del personal.

Així doncs, tornem a reivindicar els espais que també són nostres. Tornem i tornarem a fer visible allò que el sistema heteropatriarcal vol mantenir en un segon plànol, com una “segona veu” que queda soterrada. Vos convidem a que sigueu partíceps i engranatge del canvi social necessari, a que, entre totes “capgirem” un 8 de Març que s’ha anat deformant amb el pas del temps, a que, amb “sororitat i rebel·lia”, prenem els nostres escenaris i resignifiquem els espais.

Perquè - recordant les paraules d’Ella Baker - nosaltres que creiem en la llibertat no podem descasar fins que arribe.

Amb sororitat sonora,

Assemblea prenem l’escenari
VLC, gener 2017

///CASTELLANO///

El Encuentro <Prenem l’escenari!> nació a raíz de la presentación del documental "Tomar el escenario", con la intención de hacer una crítica y crear debate sobre el machismo dentro de la escena musical alternativa. No obstante, queremos ampliarlo a otros ámbitos (artísticos, técnicos, relacionales) donde el papel de la mujer sigue relegado a un segundo plano y su presencia debe enfrentar ataques machistas.

Los encuentros los organizamos mediante asambleas abiertas no-mixtas y las personas que trabajamos y participamos, lo hacemos de forma militante. Creemos en la autogestión como una forma para desarrollarnos y potenciarnos; queremos también recordar que no es un festival, es un espacio de aprendizaje, sororidad y apoyo mutuo, de debate, reflexión, encuentro, y de compartir buenos momentos. No buscamos el elitismo musical, queremos crear espacios inclusivos para todas/es aquellas/es que quieran dinamitar los discursos y las dinámicas de poder que nos limitan.

En el último año hemos podido presenciar cambios notables a la hora de tomar conciencia por parte de las mujeres músicas, que han ido buscando vías de complicidad y creando redes de sororidad, al tiempo que se han denunciado situaciones discriminatorias como los carteles de conciertos donde se nos invisibiliza y se han puesto en marcha mecanismos y herramientas para combatir estas situaciones.

Algunas soluciones como programar más grupos donde participen mujeres, bolleras y trans en los festivales y conciertos, son medidas insuficientes pero, entendemos, necesarias para dar los primeros pasos. No obstante, el verdadero cambio por el que ni siquiera cabría pensar que 'se han de programar más grupos' vendría del "tomar conciencia" y partido, de cada individuo. Por parte del "grupo opresor" de detectar su influencia y responsabilidad de sus privilegios y actuar para deconstruir los mismos. Por parte del grupo oprimido, de darse cuenta de su lugar ante el mundo y cómo afectan estos roles establecidos en el desarrollo de su vida personal y artística.

Esto incluye también dar una respuesta contundente ante las agresiones machistas que se dan en los espacios musicales, para transformarlos en espacios de seguridad. Porque dar la espalda a una realidad, no hace que ésta desaparezca. Por ello, exigimos visibilización y actuación mediante protocolos, y en el caso de ser necesario, formación previa del personal.

Así pues, volvemos a reivindicar los espacios que también son nuestros. Volvemos y volveremos a hacer visible lo que el sistema heteropatriarcal quiere mantener en un segundo plano, como una "segunda voz" que queda enterrada. Os invitamos a que seáis partícipes y engranaje del cambio social necesario, a que, entre todas "demos la vuelta" a un 8 de Marzo que se ha ido deformando con el paso del tiempo, a que, con "sororidad y rebeldía", tomemos nuestros escenarios y resignifiquemos los espacios.

Porque - recordando las palabras de Ella Baker - nosotr*s que creemos en la libertad no podemos descansar hasta que llegue.

Con sororidad sonora,

Assemblea prenem l’escenari
VLC, enero 2017

prenemlescenari@gmail.com
https://www.facebook.com/trobadaprenemvlc/

Per què necessitem la ira femenina en la música

[VAL] 

Expressar ira lliure i públicament sent una dona és un acte polític, així que encén eixos amplis i agafa el micro.


Em sentia enganyada i sabia des d'allò més profund del meu ser que la vida no era justa i que els xics ho tenien més fàcil que les xiques”, escriu Viv Albertine de The Slits sobre el seu primer període en les seues memòries Clothes Music Boys, “Una bola cremant d'ira i rebel·lia va començar a créixer dins meu. Això ha impulsat molt del meu treball.” I ella no està sola. Al llarg de dècades, les dones musiques i artistes han trobat diferents formes d'usar la seua ira per a alimentar la seua creativitat. Des de la pionera del punk Poly Styrene cridant sobre la seua identitat en 1978, passant per Kathleen Hanna en sostenidor portant les xiques a les primeres files dels concerts de Bikini Kill, a Nina Minaj's reclamant sense remordiments la feminitat negra auto-proclamant-se una monstrua i una reina; hem estat enfadades per molt de temps.
Johnny Rotten cantava “la ira és energia” en 1986, però què significa per a les intèrprets expressar ira avui? Hi ha bandes i artistes a tot arreu que empren les seues veus (i instruments) per a desafiar les expectatives de la feminitat i per a exigir que les seues veus siguen escoltades.
Sentiments d'ira o sentiments negatius en general són extremadament importants quan estàs creant música,” diu Alice Go, guitarrista de Dream Wife, un trio Londres-Islàndic que fan, en les seues pròpies paraules pop del costat de la piscina amb un aperitiu. “Jo acostumava a tocar en sorolloses bandes de punk quan era adolescent. L'alliberament que suposa encendre l'ampli a tope i cridar les teues frustracions pel micro és apassionant. La ira té una manifestació musical particular que pot ser extremadament potent – i també completament alliberador.”
Expressar ira lliure i públicament sent una dona és un acte polític, inclús si de vegades és de forma inconscient. Mostrar-se obertament enfadada i desafiant i acceptar la ira com un sentiment alliberador, manté de peu a una dona en la contraposició què les seues emocions no són vàlides. Deixa anar l'angoixa la importància de sentir les teues emocions representades en música feta per dones. “Quan era adolescent, les bandes que tenien una cantant van ser molt importants per a mi”, “Escoltar una xica cantar sobre sentir-se d'alguna forma és reconfortant: està bé no estar bé, o està bé sentir-se com una estranya; no estàs sola. Xiques escoltant altres xiques sobre ser xiques deuria ser un fet en la producció de la indústria musical.”
Encara que està típicament connectada al punk, la expressió de la ira és encara una necessitat en la música. Les joves de hui en dia encara tenen moltes raons per a estar enfadades. La indústria de la música és encara portada majoritàriament per homes, i les dones en la mirada pública que són lo suficientment valentes per a parlar en contra dels seus presumptuosos assetjadors són forçades a estar en un contracte amb ell (com és el cas de Kesha amb Dr. Luke). En aquest sistema, la ira és productiva i creativa i la música és un catalitzador. Amb música enfadada, crees un sentiment de comunitat que et diu que les dones poder treballar juntes i unides demanar ser escoltades.
El primer pas per al canvi és fer a l'status quo que es senta molest, a través d'actes revolucionaris de suport mutu. La importància de mantindre's unides dins de la indústria és algo que tant Dream Wife i The Tuts troben absolutament necessari ressaltar. “La nostra primera gira va ser amb Kate Nash,” diu Harriett Doventon, baixista de The Tuts, “Ella era com una germana gran. Érem tot xiques, va ser increïble com a primera experiència. La persona encarregada de la il·luminació era una dona també.”
Però és important recordar la interseccionalitat i la representació, la música alternativa pot ser de vegades poc inclusiva amb la gent de color. Bandes integrades per dones negres desafiant estereotips són criminalment subestimades, si no totalment invisibilitzades. En una entrevista recent amb gal-dem Steph Phillips de Big Joanie va fer un clar apunt sobre el seu espai a l'escena: “Nosaltres ens auto-etiquetem com una banda punk feminista negra perquè no hi havia una banda punk feminista negra. Hi havia dones negres en bandes, elles molt poc sovint s'identificaven com a feministes i inclús menys reconeixien la seua raça. Així doncs, jo supose que nosaltres sols volíem assegurar que en esta escena la gent estigués veient dones negres a l'escenari. Que sapigueren que no era una al·lucinació i que la nostra identitat està allà fora al front.” Ella també concloïa: “No puc pensar que sigues una dona i no ser política. No puc pensar que sigues una dona negra i no sigues política. El teu cos és una força política.”
The Tuts, una banda de punk de UK que està integrada per dones d'herència hindú, pakistanesa, britànica i caribenya saben d'això massa bé. “Sols la nostra existència és un missatge en sí mateix”, diu la cantant principal Nadia Javed, “El que nosaltres diguem, i el que representem. Quan una vegada em vaig vestir amb un vestit de la Índia a l'escenari, la gent es va tornar boja. No hi ha massa hindú-pakistaneses en la escena punk, però les que hi ha definitivament els encanta.”
Tot i la importància de les dones en la escena alternativa en general i el punk en concret, tant The Tuts com Dream Wife rebutgen els estàndards masculins que han dominat les dècades posteriors. “No necessitem una llista de validació, sols perquè siguem feministes no necessitem no ser femenines”, diu Javed de The Tuts, complementada per Isabella Popdpadec de Dream Wife: “Les coses sinònimes a ser una xica no són sinònimes amb ser dèbil.” La bateria de Tuts Bev Ishmael dóna el millor consell per a xiques que comencen en l'escena: “No hi ha una llista de verificació per a ser punk.”
Encara que nosaltres escrivim sobre moltes coses, algunes de les millors cançons són cançons alliberadores, cançons escrites quan estàs enfadada,” diu Doventon, “És important que la gent sàpiga que la gent jove està enfadada per l'estat del seu país.

Però com assegures que les dones tenen una plataforma per a ser escoltades i estar enfadades si volen estar-ho? “Ser arrogant és al teu favor” diu Javed, “Si deixes que les teues ulleres s'aprofiten de tu, t'encobreixes a tu mateixa. Sigues objecte de la controvèrsia, digues coses, envia-ho a la merda... quan més persones parlen d'això, millor.” D'altra banda, també la qüestió de la representació no hauria de restringir-se a les bandes. “Les dones sovint han sigut esborrades de la història eren súper famoses, sonaren a la ràdio, encapçalaren festivals, però ara no escoltes res sobre elles,” diu Doveton, “Elles no van fer el saló de la fama, però totes les bandes d'homes ho van fer i encara continuen tocant en eixos festivals. No volem ser esborrades, així que és important que ens fem nosaltres mateixa conegudes. Així que fes molts concerts i no et preocupes del que fa la resta.”
La experiència de una banda no-mixta està marcada per una doble moral: tindre l'expectativa de lluir impol·luta mentre et mostres 'acceptablement rebel' a l'escenari, havent de sonar molt més forta per a aconseguir la mateixa (o menys) atenció que els homes, haver d'escoltar contínuament coses sobre la teua edat o el teu atractiu; però també està marcada pel sentiment de col·lectiu que sols apareix amb l'esperança de canviar les coses. No és una única experiència d'una dona, i donar veu als teus sentiments i crear espais per a totes les dones per a que puguen expressar-se és un acte polític. Així que dóna suport al teu col·lectiu feminista local, escolta més bandes de dones i agafa un instrument o un micro si t'abelleix. Després de tot, la ira/la ràbia és energia.


Article original: http://www.dazeddigital.com/music/article/30319/1/the-all-female-bands-proving-anger-is-an-energy



 [ Mortimer Tangana/ Troika (fotos per Tatú una imagen)/ Disaster Jacks (foto per Pere G. Ejby) / Heksa / Pottors Ta Clito / Sabotaje (foto per Dani Birdman) / Siega (foto per Pere G. Ejby) / Cnidari (foto per Ca Ra Gol) ]



[CAST] Expresar ira libre y públicamente siendo una mujer es un acto político, así que enciende esos amplis y coge el micro.


“Me sentía engañada y sabía desde lo más profundo de mi ser que la vida no era justa y que los chicos lo tenían más fácil que las chicas”, escribe Viv Albertine de The Slits sobre su primer periodo en sus memorias Clothes Music Boys, “Una bola quemando de ira y rebeldía empezó a crecer dentro de mío. Esto ha impulsado mucho de mi trabajo.” Y ella no está sola. A lo largo de décadas, las mujeres musicas y artistas han encontrado diferentes formas de usar su ira para alimentar su creatividad. Desde la pionera del punk Poly Styrene gritando sobre su identidad en 1978, pasando por Kathleen Hanna en sujetador trayendo las chicas a las primeras filas de los conciertos de Bikini Kill, a Muñeca Minaj's reclamando sin remordimientos la feminidad negra auto-proclamándose una monstrua y una reina; hemos estado enfadadas por mucho tiempo.


Johnny Rotten cantaba “la ira es energía” en 1986, pero que significa para las intérpretes expresar ira hoy en día? Hay bandas y artistas en todas partes que emplean sus voces (e instrumentos) para desafiar las expectativas de la feminidad y para exigir que sus voces sean escuchadas.



“Sentimientos de ira o sentimientos negativos en general son extremadamente importantes cuando estás creando música,” dice Alice Go, guitarrista de Dream Wife, un trío Londres-Islándico que hacen, en sus propias palabras pop del lado de la piscina con un aperitivo. “Yo solía tocar en ruidosas bandas de punk cuando era adolescente. La liberación que supone encender el ampli a tope y gritar tus frustraciones por el micro es apasionante. La ira tiene una manifestación musical particular que puede ser extremadamente potente – y también completamente liberadora.”



Expresar ira libre y públicamente siendo una mujer es un acto político, incluso si a veces es de forma inconsciente. Mostrarse abiertamente enfadada y desafiando y aceptar la ira como un sentimiento liberador, mantiene de pie a una mujer en la contraposición de que sus emociones no son válidas. Quita la angustia la importancia de sentir tus emociones representadas en música hecha por mujeres. “Cuando era adolescente, las bandas que tenían una cantante fueron muy importantes para mí”, “Escuchar una chica cantar sobre sentirse de alguna forma es reconfortante: está bien no estar bien, o está bien sentirse como una extraña; no estás sola. Chicas escuchando otras chicas sobre ser chicas debería de ser un hecho en la producción de la industria musical.”



Aunque está típicamente conectada al punk, la expresión de la ira es todavía una necesidad en la música. Las jóvenes de hoy en día todavía tienen muchas razones para estar enfadadas. La industria de la música es todavía llevada mayoritariamente por hombres, y las mujeres que están en la mirada pública  y que son lo suficientemente valientes para hablar en contra de sus presuntuosos acosadores son forzadas a estar en un contrato con él (como es el caso de Kesha con Dr. Luke). En este sistema, la ira es productiva y creativa – y la música es un catalizador. Con música enfadada, creas una sensación de comunidad que te dice que las mujeres poder trabajar juntas y unidas pedir ser escuchadas.



El primer paso para el cambio es hacer al status quo que se sienta molesto, a través de actos revolucionarios de apoyo mutuo. La importancia de mantenerse unidas dentro de la industria es algo que tanto Dream Wife y TheTuts encuentran absolutamente necesario resaltar. “Nuestra primera gira fue con Kate Nash,” dice Harriett Doventon, bajista de TheTuts, “Ella era como una hermana grande. Éramos todo chicas, fue increíble como primera experiencia. La persona encargada de la iluminación era una mujer también.”



Pero es importante recordar la interseccionalidad y la representación, la música alternativa puede ser a veces poco inclusiva con la gente de color. Bandas integradas por mujeres negras desafiando estereotipos son criminalmente subestimades, si no totalmente invisibilizadas. En una entrevista reciente con galo-dem Steph Phillips de Big Joanie hizo un claro apunte sobre su espacio a la escena: “Nosotras nos auto-etiquetamos como una banda punk feminista negra porque no había una banda punk feminista negra. había mujeres negras en bandas, ellas muy poco a menudo se identificaban como feministas y incluso menos reconocían su raza. Así pues, yo supongo que nosotras sólo queríamos asegurar que en esta escena la gente estuviera viendo mujeres negras en el escenario. Que supieran que no era una alucinación y que nuestra identidad está allá fuera al frente.” Ella también concluía: “No puedo pensar que seas una mujer y no ser política. No puedo pensar que seas una mujer negra y no seas política. Tu cuerpo es una fuerza política.”



The Tuts, una banda de punk de UK que está integrada por mujeres de herencia hindú, pakistaní, británica y caribeña saben de esto demasiado bien. “Sólo nuestra existencia es un mensaje en sí mismo”, dice la cantante principal Nadia Javed, “Lo que nosotras digamos, y lo que representamos. Cuando una vez me vestí con un vestido de India en el escenario, la gente se volvió loca. No hay demasiado hindú-pakistaníes en la escena punk, pero las que hay definitivamente les encanta.”



Pese a la importancia de las mujeres en la escena alternativa en general y el punk en concreto, tanto The Tuts como Dream Wife rechazan los estándares masculinos que han dominado las décadas posteriores. “No necesitamos una lista de validación, sólo porque seamos feministas no necesitamos no ser femeninas”, dice Javed de The Tuts, complementada por Isabella Popdpadec de Dream Wife: “Las cosas sinónimas a ser una chica no son sinónimas con ser débil.” La batería de Tuts Bev Ishmael da el mejor consejo para chicas que empiezan en la escena: “No hay una lista de verificación para ser punk.”



“Aunque nosotras escribimos sobre muchas cosas, algunas de las mejores canciones son canciones liberadoras, canciones escritas cuando estás enfadada,” dice Doventon, “Es importante que la gente sepa que la gente joven está enfadada por el estado de su país. 



Pero cómo aseguras que las mujeres tienen una plataforma para ser escuchadas y estar enfadadas si quieren estarlo? “Ser arrogante está a tu favor” dice Javed, “Si dejas que tus ojeras se aprovechen de ti, te cubres a ti misma. Sé objeto de la controversia, di cosas, envíalo a la mierda... cuantas más personas hablen de esto, mejor.” Por otro lado, también la cuestión de la representación no tendría que restringirse a las bandas. “Las mujeres a menudo han sido borradas de la historia – eran súper famosas, sonaron en la radio, encabezaron festivales, pero ahora no escuchas nada sobre ellas,” dice Doveton, “Ellas no hicieron el salón de la fama, pero todas las bandas de hombres lo hicieron y todavía continúan tocando en esos festivales. No queremos ser borradas, así que es importante que nos hagamos nosotras mismas conocidas. Así que haz muchos conciertos y no te preocupes de lo que hace el resto.”



La experiencia de una banda no-mixta está marcada por una doble moral: tener la expectativa de lucir impoluta mientras te muestres 'aceptablemente rebelde' en el escenario, teniendo que sonar mucho más fuerte para conseguir la misma (o menos) atención que los hombres, tener que escuchar continuamente cosas sobre tu edad o tu atractivo; pero también está marcada por el sentimiento de colectivo que sólo aparece con la esperanza de cambiar las cosas. No es una única experiencia de una mujer, y dar voz a tus sentimientos y crear espacios para todas las mujeres para que puedan expresarse es un acto político. Así que apoya a tu colectivo feminista local, escucha más bandas de mujeres y coge un instrumento o un micro si te apetece. Después de todo, la ira/la rabia es energía.